Clicant a sobre de cada títol es descarreguen els MP3
Jauchzet
Herr nun lässest
Zum Abendsegen
dimecres, 18 de novembre del 2009
dijous, 6 d’agost del 2009
Fragment d'estiu 2
"De sobte m'adono que hi ha música.
No està gaire forta i surt d'uns altaveus invisibles que difuminen el so per tota la cuina.
Thy hand, lovest soul, darkness shades me,
On thy bosom let me rest.
When I am laid in earth
May my wrongs create.
No trouble in the breast.
Remember me, remember me,
But ah! forget my fate.
És la mort de Dido, del Dido i Enees de Purcell. Si voleu la meva opinió, la peça de cant més bella del món. No és només bonic, és sublim i té a veure amb l'encadenament increïblement dens dels sons, com si estiguessin lligats per una força invisible i com si, tot distingint-se, es fonguessin els uns en els altres, a la frontera de la veu humana, gairebé en el territori del gemec animal, però amb una bellesa que els crits de les bèsties mai no assoliran, una bellesa nascuda de la subversió de l'articulació fonètica i de la transgressió de la cura que sol tenir el llenguatge verbal a distingir els sons."
Barbery, Muriel L'elegància de l'eriçó
m
No està gaire forta i surt d'uns altaveus invisibles que difuminen el so per tota la cuina.
Thy hand, lovest soul, darkness shades me,
On thy bosom let me rest.
When I am laid in earth
May my wrongs create.
No trouble in the breast.
Remember me, remember me,
But ah! forget my fate.
És la mort de Dido, del Dido i Enees de Purcell. Si voleu la meva opinió, la peça de cant més bella del món. No és només bonic, és sublim i té a veure amb l'encadenament increïblement dens dels sons, com si estiguessin lligats per una força invisible i com si, tot distingint-se, es fonguessin els uns en els altres, a la frontera de la veu humana, gairebé en el territori del gemec animal, però amb una bellesa que els crits de les bèsties mai no assoliran, una bellesa nascuda de la subversió de l'articulació fonètica i de la transgressió de la cura que sol tenir el llenguatge verbal a distingir els sons."
Barbery, Muriel L'elegància de l'eriçó
m
Fragment d'estiu 1
"Cada vegada és un miracle (...). Tota aquella vida per la qual ens arrosseguem, feta de crits i llàgrimes, de riures, de lluites, de ruptures, d'esperances frustrades i d'oportunitats inesperades: tot plegat desapareix tot d'una quan els coristes es posen a cantar. El curs de la vida s'ofega en el cant, neix de sobte una impressió de fraternitat, de solidaritat profunda, d'amor fins i tot, i això dilueix la lletjor del quotidià en una comunió perfecta.
Cada vegada és igual, tinc ganes de plorar, tinc un nus a la gola i faig el possible per dominar-me però, de vegades, estic al límit: a penes puc retenir-me els sanglots. Llavors, quan hi ha un cànon, miro a terra perquè és massa emoció alhora: és massa bonic, massa solidari, massa meravellosament comunicatiu. Ja no sóc jo mateixa, sóc una part d'un tot sublim al qual els altres també pertanyen i en aquells moments sempre em pregunto per què no és la norma de cada dia en comptes de ser un moment extraordinari d'una coral.
Quan la coral s'atura, tothom aclama, amb el rostre il·luminat, els coristes radiants. És tan bonic.
Finalment, em pregunto si el vertader moviment del món no és el cant."
Barbery, Muriel L'elegància de l'eriçó
mar
Cada vegada és igual, tinc ganes de plorar, tinc un nus a la gola i faig el possible per dominar-me però, de vegades, estic al límit: a penes puc retenir-me els sanglots. Llavors, quan hi ha un cànon, miro a terra perquè és massa emoció alhora: és massa bonic, massa solidari, massa meravellosament comunicatiu. Ja no sóc jo mateixa, sóc una part d'un tot sublim al qual els altres també pertanyen i en aquells moments sempre em pregunto per què no és la norma de cada dia en comptes de ser un moment extraordinari d'una coral.
Quan la coral s'atura, tothom aclama, amb el rostre il·luminat, els coristes radiants. És tan bonic.
Finalment, em pregunto si el vertader moviment del món no és el cant."
Barbery, Muriel L'elegància de l'eriçó
mar
dissabte, 4 de juliol del 2009
dimecres, 1 de juliol del 2009
TODO IBA BIEN HASTA...
La noche lo tenía todo. Buen tiempo. Un gran estadio. Un espectacular escenario llamado La Garra. 90.000 almas dispuestas a hacer historia en el arranque de una gira mundial. Y una banda dispuesta a entregarse en la misma medida que Barcelona se había entregado desde hacía más de una semana.
Y llegó el momento. Tras el Space Oddity de David Bowie, U2 irrumpió en el escenario para dar el pistoletazo de salida a su nueva gira mundial. Un repaso a su último disco nos fue descubriendo la espectacularidad de un escenario abierto, inmenso en proporciones, y futurista inspirado en Gaudí. Llegaron los éxitos de toda la vida, But I still haven’t found what I’m looking for, Angel of Harlem (dedicada a Michael Jackson), Where the streets have no name… Bono, The Edge y Adam Clayton recorrían las pasarelas que rodeaban el escenario llegando así a todos los rincones del recinto mientras que Larry Mulligan se escudaba tras la batería.
Espectacular todo. Escenario, luces, la pantalla retráctil sobre los músicos donde se podía seguir el concierto, la enorme antena.
Sorpresas, como la conexión con la Estación Espacial Internacional, o los mensajes de libertad para Aung San Suu Kyi (líder birmana bajo arresto domiciliario desde 1990) y de paz a cargo de Desmond Tutu, hicieron sentir que aquello era algo más que un típico concierto de Rock.
Todo perfecto. Pero llegó One, la mejor balada desde mi punto de vista de la banda irlandesa, y con ella el desastre.
Desde el inicio del tema The Edge estaba fuera de tono. Tan evidente era que incluso Bono le dijo “Go to the verse” . Pero ni por esas. Fue entonces cuando Bono paró la canción, algo inaudito en una banda de rock de tal calibre. Acabaron One como la empezaron, totalmente desorientados. Después de un par de minutos de ausencia, volvieron para ofrecer el bis. Ultraviolet, Whith or whithout you y Moment of surrender. Los tres temas fueron un caos. La guitarra de The Edge volvió a sonar a diablos, y Bono se dedicó a recitar, que no a cantar, Whith or whithout you probablemente la canción más emblemática de la banda.
Mal sabor de boca nos dejó el final de un concierto que comenzó de una forma trepidante y llamado a hacer historia dentro del mundo del Rock.
Miguel
Y llegó el momento. Tras el Space Oddity de David Bowie, U2 irrumpió en el escenario para dar el pistoletazo de salida a su nueva gira mundial. Un repaso a su último disco nos fue descubriendo la espectacularidad de un escenario abierto, inmenso en proporciones, y futurista inspirado en Gaudí. Llegaron los éxitos de toda la vida, But I still haven’t found what I’m looking for, Angel of Harlem (dedicada a Michael Jackson), Where the streets have no name… Bono, The Edge y Adam Clayton recorrían las pasarelas que rodeaban el escenario llegando así a todos los rincones del recinto mientras que Larry Mulligan se escudaba tras la batería.
Espectacular todo. Escenario, luces, la pantalla retráctil sobre los músicos donde se podía seguir el concierto, la enorme antena.
Sorpresas, como la conexión con la Estación Espacial Internacional, o los mensajes de libertad para Aung San Suu Kyi (líder birmana bajo arresto domiciliario desde 1990) y de paz a cargo de Desmond Tutu, hicieron sentir que aquello era algo más que un típico concierto de Rock.
Todo perfecto. Pero llegó One, la mejor balada desde mi punto de vista de la banda irlandesa, y con ella el desastre.
Desde el inicio del tema The Edge estaba fuera de tono. Tan evidente era que incluso Bono le dijo “Go to the verse” . Pero ni por esas. Fue entonces cuando Bono paró la canción, algo inaudito en una banda de rock de tal calibre. Acabaron One como la empezaron, totalmente desorientados. Después de un par de minutos de ausencia, volvieron para ofrecer el bis. Ultraviolet, Whith or whithout you y Moment of surrender. Los tres temas fueron un caos. La guitarra de The Edge volvió a sonar a diablos, y Bono se dedicó a recitar, que no a cantar, Whith or whithout you probablemente la canción más emblemática de la banda.
Mal sabor de boca nos dejó el final de un concierto que comenzó de una forma trepidante y llamado a hacer historia dentro del mundo del Rock.
Miguel
diumenge, 28 de juny del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
EL CHICO DE LOS OJOS ASUSTADOS
Me he puesto triste al leer la noticia. Antonio Vega ha muerto.
Sin ser un gran incondicional del chico de los ojos asustados, su pérdida, junto a la de Enrique Urquijo en su día, supone el fundido en negro de la movida de los 80.
Antonio Vega es, era uno de esos músicos de los que aunque no conozcas parte de su creación sabes que ha sido un pilar importante dentro de la mísica de este país. Sus letras, su música, y sobre todo su forma de interpretarlas enseñan mejor que nadie sus miedos y pasiones.
Su forma de vida ha hecho crecer todavía más el mito, y al igual que la de otros (Antonio Flores, Enrique Urquijo) su muerte servirá para hacer caja a la discográfica para la que trabajaba (el viernes sale a la venta un CD y DVD con sus mejores canciones). Es la ética del show bussines.
La chica de ayer, elegida mejor canción pop española, no es sin embargo una de mis preferidas. De la época de Nacha Pop me quedo con Vístete o Grité una noche.
En su etapa en solitario El sitio de mi recreo, Lo mejor de nuestra vida y evidentemente Se dejaba llevar.
Se va uno de los grandes, pero nos quedan sus canciones.
Miguel.
Sin ser un gran incondicional del chico de los ojos asustados, su pérdida, junto a la de Enrique Urquijo en su día, supone el fundido en negro de la movida de los 80.
Antonio Vega es, era uno de esos músicos de los que aunque no conozcas parte de su creación sabes que ha sido un pilar importante dentro de la mísica de este país. Sus letras, su música, y sobre todo su forma de interpretarlas enseñan mejor que nadie sus miedos y pasiones.
Su forma de vida ha hecho crecer todavía más el mito, y al igual que la de otros (Antonio Flores, Enrique Urquijo) su muerte servirá para hacer caja a la discográfica para la que trabajaba (el viernes sale a la venta un CD y DVD con sus mejores canciones). Es la ética del show bussines.
La chica de ayer, elegida mejor canción pop española, no es sin embargo una de mis preferidas. De la época de Nacha Pop me quedo con Vístete o Grité una noche.
En su etapa en solitario El sitio de mi recreo, Lo mejor de nuestra vida y evidentemente Se dejaba llevar.
Se va uno de los grandes, pero nos quedan sus canciones.
Miguel.
divendres, 20 de febrer del 2009
I DON'T FEEL LIKE DANCIN' - SCISSOR SISTERS
Wake up in the morning with a head like ‘what ya done?’
This used to be the life but I don’t need another one.
You like cuttin’ up and carrying on, you wear them gowns.
So how come I feel so lonely when you’re up getting down?
So I'll play along when I hear that special song
I’m gonna be the one who gets it right.
You'd better know when you're swayin’ round the room
Looks like the magic's only yours tonight
[Chorus:]
But I don’t feel like dancin’
When the old Joanna plays
My heart could take a chance
But my two feet can’t find a way
You'd think that I could muster up a little soft-shoe gentle sway
But I don’t feel like dancin’
No sir, no dancin’ today.
Don’t feel like dancin’, dancin’
Even if i find nothin' better to do
Don’t feel like dancin’, dancin’
Why’d you pick a tune when I’m not in the mood?
Don’t feel like dancin’, dancin’
Rather be home with the one when i can't get down with you
Cities come and cities go just like the old empires
When all you do is change your clothes and call that versatile.
You got so many colours make a blind man so confused.
Then why can’t I keep up when you’re the only thing I lose?
So I’ll just pretend that I know which way to bend
And I’m gonna tell the whole world that you’re mine.
Just please understand, when I see you clap your hands
If you stick around I’m sure that I'll be fine
[Chorus]
You can’t make me dance around
But your two-step makes my chest pound.
Just lay me down as you float away into the shimmer light.
[Chorus]
Traducció:
M'aixeco pel matí amb un cap de ‘que vaig fer?’
Aquesta solia ser la meva vida, però en puc prescindir
T'agrada tallar i seguir amb la teva vida, amb els teus vestits de festa
doncs, Com és que em sento tant sol quan superes la tristor?
Així que intento superar-ho quan sento la nostra cançó favorita
Jo seré el que faci bé les coses.
Un ha de saber quan volta per la sala de ball
Que la màgia sembla exclusivament seva.
Chorus
Però no tinc ganes de ballar
quan sona la vella Joanna
el meu cor li donaria una oportunitat
però els meus dos peus no troben el camí.
Creus que podria arribar a fer un lleuger moviment
però no em ve de gust ballar
no senyor, avui no vull ballar.
No em ve de gust ballar, ballar
encara que no tingui res millor a fer
no em ve de gust ballar, ballar
Per què esculls una cançó quan no estic d'humor?
no em ve de gust ballar, ballar
millor quedar-me sol a casa si no em puc deprimir amb tu.
Les ciutats van i venen com en els antics imperis
Quan tot el que fas és canviar la teva forma de vestir i t'anomenes polifacètica
Amb tots aquells colors que confonen un home cec
Aleshores per què no puc seguir endavant
quan ets l'únic que he perdut?
Així, fingiré que sé quin camí seguir
i li diré al mon sencer que tu ets meva
Entén, si us plau, que quan et veig picar de mans
Si et mantens aprop tot anirà be.
Chorus
No em pots fer ballar
però els teus passos lleugers em fan palpitar el cor
Només deixa'm jeure mentre tu t'esfumes dins la llum brillant.
Chorus
This used to be the life but I don’t need another one.
You like cuttin’ up and carrying on, you wear them gowns.
So how come I feel so lonely when you’re up getting down?
So I'll play along when I hear that special song
I’m gonna be the one who gets it right.
You'd better know when you're swayin’ round the room
Looks like the magic's only yours tonight
[Chorus:]
But I don’t feel like dancin’
When the old Joanna plays
My heart could take a chance
But my two feet can’t find a way
You'd think that I could muster up a little soft-shoe gentle sway
But I don’t feel like dancin’
No sir, no dancin’ today.
Don’t feel like dancin’, dancin’
Even if i find nothin' better to do
Don’t feel like dancin’, dancin’
Why’d you pick a tune when I’m not in the mood?
Don’t feel like dancin’, dancin’
Rather be home with the one when i can't get down with you
Cities come and cities go just like the old empires
When all you do is change your clothes and call that versatile.
You got so many colours make a blind man so confused.
Then why can’t I keep up when you’re the only thing I lose?
So I’ll just pretend that I know which way to bend
And I’m gonna tell the whole world that you’re mine.
Just please understand, when I see you clap your hands
If you stick around I’m sure that I'll be fine
[Chorus]
You can’t make me dance around
But your two-step makes my chest pound.
Just lay me down as you float away into the shimmer light.
[Chorus]
Traducció:
M'aixeco pel matí amb un cap de ‘que vaig fer?’
Aquesta solia ser la meva vida, però en puc prescindir
T'agrada tallar i seguir amb la teva vida, amb els teus vestits de festa
doncs, Com és que em sento tant sol quan superes la tristor?
Així que intento superar-ho quan sento la nostra cançó favorita
Jo seré el que faci bé les coses.
Un ha de saber quan volta per la sala de ball
Que la màgia sembla exclusivament seva.
Chorus
Però no tinc ganes de ballar
quan sona la vella Joanna
el meu cor li donaria una oportunitat
però els meus dos peus no troben el camí.
Creus que podria arribar a fer un lleuger moviment
però no em ve de gust ballar
no senyor, avui no vull ballar.
No em ve de gust ballar, ballar
encara que no tingui res millor a fer
no em ve de gust ballar, ballar
Per què esculls una cançó quan no estic d'humor?
no em ve de gust ballar, ballar
millor quedar-me sol a casa si no em puc deprimir amb tu.
Les ciutats van i venen com en els antics imperis
Quan tot el que fas és canviar la teva forma de vestir i t'anomenes polifacètica
Amb tots aquells colors que confonen un home cec
Aleshores per què no puc seguir endavant
quan ets l'únic que he perdut?
Així, fingiré que sé quin camí seguir
i li diré al mon sencer que tu ets meva
Entén, si us plau, que quan et veig picar de mans
Si et mantens aprop tot anirà be.
Chorus
No em pots fer ballar
però els teus passos lleugers em fan palpitar el cor
Només deixa'm jeure mentre tu t'esfumes dins la llum brillant.
Chorus
CANTIQUE DE JEAN RACINE - GABRIEL FAURÉ
Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance,
Jour éternel de la terre et des cieux,
De la paisible nuit nous rompons le silence,
Divin sauveur, jette sur nous les yeux!
Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
Que tout l’enfer fuie au son de ta voix,
Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
Qui la conduit à l’oubli de tes lois!
O Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
Pour te bénir maintenant rassemblé,
Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
Et de tes dons qu’il retourne comblé!
Traducció:
El verb de Déu és la nostra única esperança,
El Dia etern de la terra i els cels,
En la nit tranquil.la trenquem el silenci,
¡Diví Salvador, posa sobre nosaltres els teus ulls!
¡Difon entre nosaltres el foc de la teva gràcia poderosa,
que tot l'infern fugi al so de la teva veu!,
Dispersi el somni de l'ànima dèbil,
que és conduïda a l'oblid de les teves lleis!
¡Oh Crist, sigues bondadós vers aquest poble fidel
que ara et beneeix reunit!
rep els cants que oferim a la teva gloria immortal
¡I als teus dons que ens retornes amb plenitud!
Jour éternel de la terre et des cieux,
De la paisible nuit nous rompons le silence,
Divin sauveur, jette sur nous les yeux!
Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
Que tout l’enfer fuie au son de ta voix,
Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
Qui la conduit à l’oubli de tes lois!
O Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
Pour te bénir maintenant rassemblé,
Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
Et de tes dons qu’il retourne comblé!
Traducció:
El verb de Déu és la nostra única esperança,
El Dia etern de la terra i els cels,
En la nit tranquil.la trenquem el silenci,
¡Diví Salvador, posa sobre nosaltres els teus ulls!
¡Difon entre nosaltres el foc de la teva gràcia poderosa,
que tot l'infern fugi al so de la teva veu!,
Dispersi el somni de l'ànima dèbil,
que és conduïda a l'oblid de les teves lleis!
¡Oh Crist, sigues bondadós vers aquest poble fidel
que ara et beneeix reunit!
rep els cants que oferim a la teva gloria immortal
¡I als teus dons que ens retornes amb plenitud!
dijous, 19 de febrer del 2009
ENGLISHMAN IN NEW YORK
I don't drink coffee I take tea my dear
I like my toast done on the side
And you can hear it in my accent when I talk
I'm an Englishman in New York
See me walking down Fifth Avenue
A walking cane here at my side
I take it everywhere I walk
I'm an Englishman in New York
I'm an alien
I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
I'm an alien
I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
If "manners maketh man" as someone said
Then he's the hero of the day
It takes a man to suffer ignorance and smile
Be yourself no matter what they say
I'm an alien
I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
I'm an alien
I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
Modesty, propriety can lead to notoriety
You could end up as the only one
Gentleness, sobriety are rare in this society
At night a candle's brighter than the sun
Takes more than combat gear to make a man
Takes more than license for a gun
Confront your enemies, avoid them when you can
A gentleman will walk but never run
If "manners maketh man" as someone said
Then he's the hero of the day
It takes a man to suffer ignorance and smile
Be yourself no matter what they say
I'm an alien
I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
I'm an alien
I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
La traducció:
No bec cafè, prenc te, estimada
M’agrada la torrada feta per una sola cara
Ho notaràs en el meu accent al parlar
Sóc un anglès a NY
Míra’m caminant per la Quinta Avinguda
Un bastó al meu costat
Me'l enduc allà on vaig
Sóc un anglès a NY
Sóc un “alien”,
sóc un “alien” legal
Sóc un anglès a NY
Sóc un “alien”,
sóc un “alien” legal
Sóc un anglès a NY
Si “els modals fan l’home”, com va dir algú
Doncs, aquí teniu a l’heroi del dia
Només un home pot patir la ignorància i somriure
Sigues tu mateix, no importa el que diguin
Sóc un “alien”,
sóc un “alien” legal
Sóc un anglès a NY
Sóc un “alien”,
sóc un “alien” legal
Sóc un anglès a NY
Modèstia, decor, poden portar a la notorietat
Podries acabar sent l’únic
Cavallerositat, sobrietat són rars en aquesta societat
Per la nit, una espelma brilla més que el sol
Fa falta més que un equip de combat per forjar un home
Fa falta més que una licència d’armes
Confronta els teus enemics, evita’ls quan puguis
Un cavaller caminarà però mai correrà
Si “els modals fan l’home”, com va dir algú
Doncs, aquí teniu a l’heroi del dia
Només un home pot patir la ignorància i somriure
Sigues tu mateix, no importa el que diguin
Sóc un “alien”,
sóc un “alien” legal
Sóc un anglès a NY
Sóc un “alien”,
sóc un “alien” legal
Sóc un anglès a NY
dilluns, 12 de gener del 2009
Facebook ya esta aqui
Aqui teniu el nostre grup al "feisbuc" aixi ja estem a la moda je je
Subscriure's a:
Missatges (Atom)