Fragment d'estiu 2

"De sobte m'adono que hi ha música.
No està gaire forta i surt d'uns altaveus invisibles que difuminen el so per tota la cuina.

Thy hand, lovest soul, darkness shades me,
On thy bosom let me rest.
When I am laid in earth
May my wrongs create.
No trouble in the breast.
Remember me, remember me,
But ah! forget my fate.


És la mort de Dido, del Dido i Enees de Purcell. Si voleu la meva opinió, la peça de cant més bella del món. No és només bonic, és sublim i té a veure amb l'encadenament increïblement dens dels sons, com si estiguessin lligats per una força invisible i com si, tot distingint-se, es fonguessin els uns en els altres, a la frontera de la veu humana, gairebé en el territori del gemec animal, però amb una bellesa que els crits de les bèsties mai no assoliran, una bellesa nascuda de la subversió de l'articulació fonètica i de la transgressió de la cura que sol tenir el llenguatge verbal a distingir els sons."

Barbery, Muriel L'elegància de l'eriçó

m

Fragment d'estiu 1

"Cada vegada és un miracle (...). Tota aquella vida per la qual ens arrosseguem, feta de crits i llàgrimes, de riures, de lluites, de ruptures, d'esperances frustrades i d'oportunitats inesperades: tot plegat desapareix tot d'una quan els coristes es posen a cantar. El curs de la vida s'ofega en el cant, neix de sobte una impressió de fraternitat, de solidaritat profunda, d'amor fins i tot, i això dilueix la lletjor del quotidià en una comunió perfecta.
Cada vegada és igual, tinc ganes de plorar, tinc un nus a la gola i faig el possible per dominar-me però, de vegades, estic al límit: a penes puc retenir-me els sanglots. Llavors, quan hi ha un cànon, miro a terra perquè és massa emoció alhora: és massa bonic, massa solidari, massa meravellosament comunicatiu. Ja no sóc jo mateixa, sóc una part d'un tot sublim al qual els altres també pertanyen i en aquells moments sempre em pregunto per què no és la norma de cada dia en comptes de ser un moment extraordinari d'una coral.
Quan la coral s'atura, tothom aclama, amb el rostre il·luminat, els coristes radiants. És tan bonic.

Finalment, em pregunto si el vertader moviment del món no és el cant."

Barbery, Muriel L'elegància de l'eriçó

mar