Cantar a Estoc de Veus

“Que jo no canto en una coral, home”.

Aquesta va ser la frase que li vaig dir a la que aleshores era la meva professora de guitarra.
Estàvem preparant una actuació de fi de curs i em tocava cantar The River de Bruce Springsteen ,quan em va dir “no cantes malament, vindràs a la coral”.

Vaig accedir i vaig acompanyar a l’Antònia al següent assaig.
Estaven fent el “Romancero Gitano” de Lorca. De seguida ,Gregorio, el director en aquell moment, em va considerar un més del cor. Això era al mes d’abril, i el 7 de juny em pujava per primera vegada a un escenari. Era l’any 1996.

Ara, desprès de 12 anys formant part del cor, veig tot el que he guanyat. M’he apropat a músiques que d’altra manera mai hagués escoltat (Vivaldi, Mozart, Pachelbel, Fauré, Purcell). He ballat amb cançons de Walt Disney, Cabaret, Cats. He descobert la música tradicional catalana, el barroc, el renaixament. I ara preparem un repertori “pop-rock” amb Peter Gabriel, Abba, Stevie Wonder o Queen.

No només he après de la música, sinó també de la gent. He guanyat una família, un grapat de bons amics amb els que gaudeixo assaig rere assaig, stage rere stage i concert rere concert.

I el millor de tot, he trobat una dona única.

I encara preguntes per què canto a Estoc deVeus???



Miguel.